Els pebrots dolços: una visió general

Els pebrots dolços tenen un paper important entre les verdures fresques. Té una polpa carnosa perfumada i un sabor pronunciat. A més, conté moltes substàncies útils, per exemple, vitamines A, C (va ser aquesta vitamina la que primer es va aïllar dels fruits del pebrot dolç) i E, un complex de vitamines B i P, carotè, sals de calci i fòsfor, proteïnes i hidrats de carboni, nicotina i àcid fòlic i molt més.

Tot i això, poca gent sap que el pebrot dolç es va fer exactament dolç fa unes dècades. Abans, durant uns 200 anys, contenia picor i amargor a causa d’una gran quantitat de capsaicina. Posteriorment, es van criar 232 varietats de pebrot dolç i els seus híbrids.

Cultivar pebrots dolços no és un negoci complicat per a un jardiner experimentat. El primer pas és plantar llavors (1-2 unitats) en sòl preparat, que consta de terra de jardí i sorra 1: 1 o de terra de jardí i terra de torba. Regueu-ho amb aigua amb una mica de permanganat de potassi, poseu-ho en una caixa i tapeu-ho amb paper d'alumini. A continuació, poseu-los en un lloc càlid (25-27 graus) fins als primers brots. Les llavors es planten 65 dies abans de plantar plantules als jardins.

Les plàntules cultivades en tasses s’han de regar bé, ja que als pebrots dolços no els agrada la sequedat, però tampoc hi ha res a veure amb l’excés d’humitat. Un cop cada 10 dies, les plàntules s’han de fertilitzar amb fertilitzants minerals especials. Quan el sistema radicular és bastant estable, els pebrots dolços es poden trasplantar als forats del sòl a una distància de 40-50 cm els uns dels altres.

Aleshores, el cultiu addicional de pebre requereix dos punts principals: un bon reg (el creixement s’atura a la sequera) i 2-3 vegades l’alimentació (amb urea o infusió d’excrements d’ocells).