Solanàs negre: medicina al jardí

Un jardí anual de la família de la solanàsia negre rarament és cultivat pels jardiners, més sovint creix com una mala herba. La planta arriba a una alçada de 70 cm, floreix de juliol a octubre, els fruits maduren baies negres, respectivament, des d'agost fins a finals de tardor. la planta és extremadament sense pretensions i es troba a gairebé tota Euràsia, incloses les regions del nord i Sibèria. Les baies d’aquesta planta s’han menjat des de temps remots. És cert que les fruites fresques tenen una olor desagradable, de manera que s’utilitzen com a farciment de pastissos i es fa melmelada. Només es poden utilitzar baies madures per als aliments, les fruites verdes contenen substàncies tòxiques que es destrueixen quan són madures.

Totes les parts aèries de la planta contenen carotè, sucres, vitamina C, àcids orgànics, tanins, saponines, glicosoides. La moradaca negra té un efecte analgèsic i sedant, per tant, s’utilitza àmpliament en medicina popular. Les neurosis, els dolors espàstics, els espasmes de la bufeta, les convulsions es redueixen i es debiliten prenent decoccions i infusions d’herbes, suc de baies madures. Les infusions de fulles s’inculquen amb un refredat, aplicat a abscessos i inflor. Les flors de l'ombra de nit tenen un efecte expectorant, diürètic i laxant.

Les fruites madures ajuden a curar la diftèria i el mal de coll, l’insomni i la hidropesia abdominal. El reumatisme, la gota, l’artritis i l’osteocondrosi també es tracten amb fàrmacs a base de moreneta negra. Per a la hipertensió, són útils les baies de solana madures, que ajuden a reduir la pressió arterial. Cal recordar que no es poden prendre de manera incontrolada, ja que la planta és verinosa, pot causar nàusees i vòmits. Recordeu que "hi ha medicaments a la gota, verí a la tassa".