Podar pomeres durant tot l'any
Per a la formació d’una corona correcta i uniforme de pomeres, és necessari un millor subministrament de nutrients als fruits i, per tant, en última instància, augmentar el seu rendiment, cal una poda oportuna i correcta dels pomers. Els arbres joves s’han de podar anualment a la primavera i a la tardor.
La seva implementació a la primavera (abans de l’aparició del flux de saba i l’aparició de cabdells, però sotmesa a temperatures positives) es deu a la necessitat d’eliminar les branques congelades a l’hivern i formar una corona. A la tardor, el moment de la poda arriba després que el fullatge hagi caigut. Tallar branques velles, malmeses, trencades i podrides. Però és millor no fer-ho després de l’aparició de les gelades per evitar la congelació de l’escorça al voltant del lloc on es tallen les branques i, com a resultat, un llarg creixement de ferides.
De tant en tant, per garantir el millor accés de llum a les pomes, la poda de pomeres es fa a l’estiu. La poda hivernal dels pomers és més fàcil de tolerar a causa de la seva latència. Però és adequat principalment per a regions càlides del sud, on no hi ha probabilitat de danyar la fràgil escorça dels arbres.
La poda de tardor s’ha de fer en la següent seqüència:
- primer de tot, desfer-se de les grans branques trencades i seques;
- el següent és l’eliminació de les branques més febles de les branques situades en una proximitat excessiva entre elles;
- seguit de tallar les branques que creixen en un angle agut;
- es cobreixen tots els danys produïts al pomer durant el procés de poda mitjançant un vernís de jardí o pintura a base d’oli;
- finalment, cal recollir i cremar les branques tallades.
De vegades, els jardiners senten llàstima pels seus arbres o els volen veure grans i estendre’s i, per tant, no els poden. Però això és incorrecte, perquè més endavant es poden perdre collites i aconseguir que els arbres es vegin coberts de branques seques.