Pinyons. Foto i descripció
Hi ha desenes de varietats de fruits secs al món. Tots ells difereixen pel seu lloc de creixement, aparença, gust i propietats útils. El principal que els uneix és la nutrició. Els fruits secs són rics en calories i tenen moltes substàncies diferents que el cos humà necessita. Es tracta d’una bona alternativa per berenar al tradicional entrepà.
Els pinyons, a diferència de moltes altres espècies, no són, de fet, fruits secs. Aquestes són les llavors del cedre siberià, que s’extreuen dels cons. Són útils principalment per a aquells que no tenen vitamines del grup B.
Millora de la composició sanguínia, normalització del sistema nerviós, creixement i desenvolupament del cos, lactància estable en mares lactants; tot això pot ser proporcionat pels pinyons. Una foto d’aquest menjar us ajudarà a reconèixer-lo als prestatges de les botigues.
És una valuosa font de lecitina i iode, vitamines i aminoàcids. Aliments fàcilment digeribles que ajuden a evitar afeccions d’immunodeficiència, aterosclerosi, malalties al·lèrgiques i molts altres processos patològics.
Per cultivar un cedre siberià a casa, necessiteu llavors especialment seleccionades per a això. Al cap i a la fi, els que van a menjar es recullen massa d’hora i es tracten amb aigua bullent. A més, el cedre necessita una ombra i humitat clares. En cas de sequera, assegureu-vos de ruixar-lo regularment.
Al principi, aquest arbre creix lentament i requereix una cura constant fins a 10 anys. Cal protegir les plàntules fresques dels corbs i de les urpes fent tanques de protecció. Alguns jardiners fan brotar el cedre a la nevera, humitejant els cultius regularment.
Diverses vegades vaig intentar cultivar cedre a la nostra regió, em van portar fruits secs des de Sibèria, amb cons. No hi va haver problemes de germinació, però a l’estiu la planta es va tornar groga i va morir, feia massa calor, fins i tot a l’ombra.