El freixe del meu jardí és un valent cavaller, protector dels vents salvatges

Moltes persones veneren la cendra, no només com a matèria primera per a la fusta, sinó també com a planta talismà, l’esperit de la qual expulsa les serps verinoses i a la qual els muntanyencs caucàsics van sacrificar regals: llet, formatge i altres productes. La cendra també va servir als nostres avantpassats com a planta medicinal, de la qual es van recollir escorça, brots i fulles. Les decoccions d’aquests ingredients s’utilitzaven per tractar el reumatisme i la febre. I a Suècia, es va plantar necessàriament un freixe prop de la casa per protegir la família de tot tipus de malalties i fracassos. També el cultivem sovint en plantacions a la carretera, parcs i jardins privats.

Potent arbre caducifoli, la freixe pot arribar als 30 metres d’alçada. A aquest gegant li encanten els llocs oberts i assolellats, el sòl fèrtil i no tolera la humitat estancada, la pols i els gasos resistents (almenys les seves varietats més habituals). Us crearà un refugi segur de la calor de l’estiu i, a la tardor, el vent protegirà el pati de ràfegues i corrents d’aire. L’escorça de cendra té una olor agradable, similar a la del fenc acabat de tallar. Gràcies a aquesta propietat, és molt agradable descansar sota ella.

Té unes boniques fulles calades i aquenis alats, fruits als quals els cadellots agrada celebrar-los a l’hivern. El principal avantatge respecte d’altres arbres és el creixement ràpid. A més, diuen que la llenya de cendra es crema fins i tot quan està mullada i desprèn molta calor.

Aquest gènere té unes 50 espècies de plantes. Els freixes viuen fins a tres-cents anys. Quan conreu aquest arbre, si és possible, eviteu la poda que la plàntula no tolera, o almenys mantingueu-la al mínim. Però alimentant-se amb fertilitzants orgànics, regant a la calor, les cendres sempre es percebran positivament.