Farigola que creix

La farigola o farigola pertany a un gran gènere de la família Lipocephalus. Hi ha prop de 350 espècies en aquesta família. Es considera que quasi tots els tipus de farigola són arbusts nans perennes perfumats que tenen tiges llenyoses i sense fulles. En aquestes tiges, els brots joves amb flors amb fulles augmenten entre 20 i 40 cm. Les fulles de farigola són petites i de punta oblonga. A les aixelles de les fulles creixen flors liles o blanques. La floració d’aquesta planta dura de maig a agost. La farigola sol cultivar-se en condicions naturals.

El cultiu de farigola contribueix principalment a condimentar. A més, aquesta planta es cultiva com a planta ornamental: s’utilitza per decorar jardins i parterres. La farigola s’utilitza sovint per produir olis essencials.

La farigola es considera una planta amant de la llum i resistent a la sequera que arrela molt bé sobre sòls lleugers i no àcids, tolera l’hivernatge prou bé quan hi ha una densa capa de neu a l’exterior.

Si es cultiva en un jardí, la farigola s’ha de plantar a les zones assolellades i ben protegides del sol. La planta és força decorativa, per la qual cosa s’utilitza sovint per al paisatgisme.

La farigola s’utilitza sovint en medicina: se’n preparen extractes, xarops, tes medicinals i decoccions. L’oli essencial de farigola s’utilitza per a la preparació de diversos preparats; s’afegeix a sabons mèdics, pastes de dents i medicaments per a la tos.

Aquesta planta té una olor perfumada i especiada i un sabor amarg i picant, de manera que les fulles de farigola s’utilitzen sovint com a condiment a la cuina. I és molt popular a la cuina europea.