Gerberes: trasplantament i cura

Gerbera és apreciada a tot el món per la seva bellesa i les seves flors tallades de llarga durada. Es cultiva principalment en hivernacles i com a planta d’interior. Només a les regions del sud aquestes plantes perennes poden sobreviure a l’hivern sense morir, i fins i tot sota una gruixuda capa de branques d’avet, fulles seques o palla. Al carril central, les gerbes han de ser trasplantades a una olla durant l’hivern per guardar-les en una habitació fresca a una temperatura de 7-8 graus centígrads. El diàmetre de l'olla ha de ser d'almenys 20 cm, el substrat ha de consistir en torba i terra frondosa amb addició de sorra. El coll d'arrel està enterrat a terra per evitar la decadència.

A la primavera, una gerbera es pot trasplantar a terra obert no abans que l'aire s'escalfi fins a 20 graus o s'ha de col·locar en un hivernacle amb terra escalfada. Aquesta camamilla exòtica és una planta tan delicada que pot ser destruïda no només per les gelades més lleugeres i a curt termini, sinó simplement per una caiguda de la temperatura del sòl per sota dels 8 graus. La planta necessita un sòl lleugerament àcid, regs freqüents però moderats. S'aconsella fer apòsits foliars i arrels sense clor un parell de vegades al mes. La introducció d’adobs orgànics no és desitjable, sovint causen podridura del coll de l’arrel.

La gerbera es propaga dividint la mata abans de plantar-la a terra a la primavera o per llavors. El mètode de les llavors s’utilitza amb menys freqüència, ja que en aquest cas les plàntules sovint no hereten les propietats de la planta mare. Les llavors es sembren al gener-març en caixes de plàntules en una barreja de terra lleugera, sense enterrar-les a terra. Les plàntules apareixeran en aproximadament una setmana i, al cap d’un mes, les plàntules ja es poden submergir.