Lliri de vall: cura d’una delicada flor primaveral
El lliri de la vall, malgrat tot el seu refinament extern, fragilitat i sofisticació, és una planta força resistent que, per regla general, no tem ni els efectes de les baixes temperatures ni les molestes males herbes. Cultivar aquestes petites i boniques flors és prou senzill: només heu de trobar el lloc adequat per plantar, regar i fertilitzar les plantes regularment i, a finals de primavera, el jardí estarà decorat amb una catifa blanca i verda, que exudarà un aroma embriagador.
El lliri de la vall se sent millor a les zones ombrejades, protegides de la llum directa del sol, de manera que es recomana que es plantin aquestes flors a l’ombra de qualsevol altra planta, per exemple, arbres de grans branques o arbustos extensius com el saüc, el cirerer d’aus, el lila. En aquest cas, és molt important plantar plantes en una zona amb un sòl adequat: ha de contenir una gran quantitat de molsa, humus de fulla caduca i també torba.
Els lliris de la vall són més que plantes amants de la humitat, per la qual cosa s’han de regar amb regularitat i abundantment. Cal tenir especial cura de garantir que el sòl estigui humit constantment durant els calorosos mesos d’estiu: sense un reg suficient, les fulles de les plantes es tornen grogues i s’assequen molt ràpidament. Entre altres coses, no s’ha d’oblidar que el sòl sota aquestes plantes necessita una alimentació regular. El millor és fertilitzar els lliris de la vall amb una solució aquosa de qualsevol fertilitzant mineral d’acció complexa, no obstant això, també es pot fer servir fem purificat ordinari barrejat amb humus caducifoli (aquest fertilitzant s’ha d’aplicar a la capa superior del sòl).
Aquestes meravelloses flors, que desprenen un aroma increïblement sofisticat, tendeixen a créixer molt bé amb el pas del temps en condicions favorables.
Recordo que de petit el meu avi va portar lliris de la vall del bosc, especialment per plantar-los al camp. Llavors, la meva mare va plantar lliris de vall en un parterre al jardí sota el balcó. Allà han estat creixent des de fa molts anys; ningú no els té cura, de totes maneres no se senten malament.
Hi havia una vegada que una veïna del jardí va aprimar els lliris de la vall i em va donar diversos rizomes. Vaig pensar que seria problemàtic, però va resultar que, malgrat tota la seva bellesa i tendresa, el lliri de la vall no és en cap cas inferior a les males herbes, motiu pel qual el veí l’aprimava periòdicament. Però, al mateix temps, no permet créixer males herbes. Per tant, el vaig plantar al voltant dels pomers perquè no hi creixessin ortigues a sota, etc. Sembla molt maco.
Em va sorprendre que el lliri de vall toleri de manera estable temperatures baixes per sobre de zero. Observant les delicades flors i fulles, mai no pensareu que una criatura així pot tolerar tranquil·lament la temperatura zero.