Bigorn creixent al jardí i al jardí

Molta gent creu que el bígaro és una flor greu i consideren que és un mal auguri cultivar un bígaro al jardí o al jardí del darrere. No obstant això, els nostres avantpassats creien en la seva capacitat per allunyar els mals esperits i altres desgràcies, i va ser per això que van conrear prop de les cases. I als cementiris creix simplement per la seva poca pretensió i la seva vitalitat. Allà on les seves tiges toquen el terra, les arrels es formen ràpidament, motiu pel qual la planta s'estén ràpidament per la zona accessible, formant una catifa de fulles i flors. A l’hivern, la bígara herbàcia deixa les fulles, però les espècies de fulla perenne són més freqüents; semi-arbusts de bigorneta petita i bigorneta gran.

Podeu plantar arbustos a la primavera, la tardor i fins i tot l’estiu en temps ennuvolat. A la planta li encanten el sòl franc i les zones amb llum difusa. La bígara es reprodueix per llavors, dividint l’arbust, esqueixos. En plantar el bígaro a prop d’un arbre, s’obté una bonica coberta del sòl que reté la humitat i impedeix el creixement de les males herbes. La bígara floreix durant molt de temps, des de maig fins a mitjan estiu. Durant el període de creixement actiu, a principis de primavera, la planta es pot alimentar amb urea i després amb fertilitzants orgànics durant el període de brotació i al final de l’estiu.

Perquè els matolls de la bígara semblin netes, els extrems de les tiges es tallen a la primavera. Si cal, es poden arrelar immediatament. És millor perforar vells gasos en diversos llocs de 15 centímetres de profunditat, a la primavera i la tardor. El bígaro creixent també requereix regar en èpoques seques. Per a l’hivern, cal cobrir les bígares joves i les plantes velles no tenen por de les gelades.