Canya comuna, com és útil

La canya comuna és familiar per a tothom que viu a prop de masses d’aigua. Creix a tot arreu prop de llacs, rius, estanys, a les zones humides humides, formant matolls.

Amb finalitats medicinals, les tiges i fulles joves es cullen al maig-juny. Les canyes comunes s’assequen sota un dosser o a les golfes, en una habitació prou ventilada, repartides en una capa fina, donant-li la volta periòdicament.

Els rizomes de la canya es prenen del fons amb un rasclet, es renten amb aigua corrent, es tallen les parts aèries, es tallen petites arrels, s’assequen a l’aire durant diverses hores i després s’assecen en forns, assecadors, forns. Les matèries primeres prou seques tenen un gust dolç, una olor agradable i es trenquen amb un cruixit. La vida útil de les tiges i les fulles és de fins a un any, i els rizomes de fins a 3 anys.

La canya comuna i els preparats que se’n fabriquen tenen propietats diürètiques i diaforètiques, antipirètiques i antiinflamatòries. A més, conté força vitamines.

Per a refredats, edemes, malalties renals, bufeta, utilitzeu una infusió de fulles triturades i tiges de canya (20 grams per got d’aigua bullint), infusades durant 4 hores en un termo i després colades. Beu 50 ml fins a 4 vegades al dia.

Amb debilitat general, ajuda la hipovitaminosi, les infusions de tiges de canya, preparades a partir de 50 grams de tiges fresques, elaborades amb 300 ml d’aigua. Insistiu 5-6 hores, filtreu i beveu fins a 4 vegades al dia, 50 ml.

La canya comuna en forma de pols de fulles seques s'utilitza per a la curació llarga, supurant úlceres i ferides.

La canya comuna també ha trobat aplicació en la nutrició: els brots i rizomes tendres es consumeixen crus, al forn, en escabetx, sopes, puré de patates, vinagretes, farina per a productes de forn.