Lavanda: cura i cultiu
La lavanda és un arbust ornamental de fulla perenne. L'espígol té fulles estretes d'un color platejat inusual. A l’espígol, les espiguetes poden ser liles, liles, roses, blaves i blanques. Són molt atractius per a les papallones i les abelles. La lavanda és una planta amant de la llum i tolerant a la sequera. Pot suportar temperatures fredes i fins a menys 20 graus. A 5 graus, l’espígol entra en estat latent.
La cura de l’espígol també requereix atenció. Necessita sòls lleugers i prou aerats amb una reacció alcalina i neutra. Amb una humitat suficient, els sòls francs i argilosos són la millor opció. En sòls argilosos àcids i salins o amb sols aquàtics, l’espígol creix malament quan l’aigua subterrània és a prop.
La lavanda prefereix l'atenció en forma d'eliminació oportuna de les inflorescències, processament repetit de separacions de fileres, restauració de plantes mortes. A més, cada any cal alimentar les plantes amb fertilitzants nitrogenats. Si es produeix una disminució de la productivitat, les plantes es rejovenen tallant l’arbust al nivell de 4-5 centímetres del sòl.
A la primavera s’ha de tallar l’espígol. En èpoques càlides i seques, les plantes es reguen abundantment. Per a l’hivern s’ha de tapar l’espígol, per a això utilitzen branques d’avet i agulles de pi. Quan una part de la part superior es congela, s’ha de tallar i la planta es recuperarà. La poda ajuda a rejovenir els arbustos regularment. S’ha de podar a tiges rígides, però no massa perquè la planta no mor.
La lavanda es veu molt bé durant la floració o durant tot l'any.