Les malalties més freqüents dels cogombres
El principal, més estès i alhora més perillós de patir malalties del cogombre són l’antracnosa, amb taques verdes, també conegut com a mosaic anglès, podridura d’arrels, floridura i també un mosaic de cogombre normal.
Tals malalties dels cogombres com el mosaic anglès i el mosaic ordinari tenen molt en comú, en particular, es fan sentir amb els mateixos símptomes aproximadament. Tanmateix, aquesta última afecta un gran nombre d’una gran varietat de plantes (segons els científics, el seu nombre supera les set-centes) i és provocada per virions pertanyents al grup dels cucumoides, mentre que el primer tipus de malaltia és propens a afectar un nombre reduït d’espècies vegetals i la seva aparició és causada pels efectes dels virus que pertanyen al grup dels tobamovirus.
Una altra malaltia molt perillosa per a aquesta cultura és l’antracnosa, que pot afectar qualsevol cogombre, però la majoria de les vegades es localitza en hivernacles de pel·lícula. El míldiu apareix, per regla general, a les fulles veritables de la planta, però també es pot localitzar als cotiledons, formant una característica floració gris blanquinosa. El míldiu es caracteritza pel fet que les plantes afectades moren molt ràpidament, mentre que aquesta malaltia és difícil d’identificar a temps a causa de l’absència de signes evidents de danys. Pel que fa a una malaltia com la podridura de les arrels, es manifesta en forma de marró característic de les arrels, així com el coll de les arrels de les plantes, així com el color groguenc i enganxat de les fulles afectades situades als nivells inferiors de la tija.
Sí, de fet, les malalties del cogombre són més fàcils de prevenir que de curar. L’any passat, a causa del seu hàbit de confiar en l’atzar, gairebé vaig arruïnar els cogombres. A més, fins fa poc pensava que estaven malalts i, aleshores, va resultar que aquestes eren les conseqüències dels pugons.