Arbust Tamarisk: una dispersió de comptes sobre un turó

Tamariks arbustius amb brots prims calats, fulles gracioses i grans inflorescències, sobre les quals floreixen flors roses, violetes, de vegades blanques, fotòfiles, resistents a la sequedat i resistents a la pols, el fum i els gasos.
 
El fruit del tamarix es presenta en forma de caixa i s’esquerda en 3 o 5 fulles. L’arbust de tamarix és poc exigent per al sòl, pot créixer i donar fruits bé als sòls més pobres i salats.
 
El tamarix es propaga per llavors, esqueixos verds i lignificats, descendents. El trasplantament es tolera fàcilment, arrela ràpidament. Fàcil de tallar i modelar.

Els tamariks varietals, que són principalment d'origen híbrid, pràcticament no estan presents als jardins dels russos, ja que hi ha poques experiències de cultiu amb èxit. Molt sovint, la raó és el desconeixement de la planta i, en part, la delicadesa del material de sembra importat d’Europa. Com a resultat, els exemplars rars sobreviuen en hiverns durs.

El que definitivament no necessita tamarisk és ombra i excés d’humitat, fins i tot en condicions naturals, tria llocs oberts i secs. Els llocs més adequats per al cultiu del tamari són les estepes i les estepes del bosc. La latitud de Moscou és una zona de risc per a ell, de manera que cal tenir cura d’una ubicació favorable, l’absència d’excés d’humitat i un refugi per a l’hivern.

El lloc no s’hauria d’inundar durant les inundacions i les aigües subterrànies haurien d’aprofundir prou. Contra la sequera, l'arbust del tamarí està armat amb una arrel profundament penetrant, fulles carnoses amb reserva d'humitat. El lloc amb més èxit es troba a la part superior del talús, protegit del vent fred per edificis i una franja de vegetació que creen impermeabilitat, fins i tot l’aire estancat no farà mal.