La reproducció de la cinerària, tots els secrets i característiques

Fa uns quants anys, vaig veure una amiga al lloc amb un marc molt interessant de tots els seus parterres de flors: una mena de sanefa de plantes amb petites fulles tallades platejades. Al final va resultar que aquesta planta es deia Cineraria costanera. Per descomptat, també volia aquesta bellesa per a mi.

Com va resultar, aquesta cinerària es propaga per esqueixos, però és clar que la podeu plantar amb llavors. Els esqueixos no han de superar els 10 cm d’alçada, i això s’ha de fer a l’estiu. Cineraria va arrelar bé al meu lloc, creant un disseny únic per al meu jardí de flors. Cal destacar que faig servir cineraria no només com a vora, sinó també per emmarcar algunes altres flors, emfatitza la seva bellesa.

El que m'agrada especialment és que és sense pretensions, s'adapta a qualsevol condició, però on entra més sol, les fulles es veuen més boniques (més platejades). No li vaig fer cap sòl especial, però de vegades l’alimento amb un mullein diluït amb aigua. Per a l’hivern, no l’excavo, sinó que ho cobreixo bé amb fulles o branques d’avet (que estan disponibles). Tot i que un any, quan hi va haver fortes gelades, algunes de les flors es van congelar i van morir. A la primavera, elimino les fulles seques i congelades, això és tot.

A partir de mitjans de juny, la cineraria comença a florir, però jo tallo aquestes flors, són massa discretes, semblen més una mala herba. A la cinerària de la costa, només m’agrada el fullatge. I la cinerària sagnant té boniques flors. Li vaig comprar llavors més tard, les vaig veure i tastar per accident.

La cinerària sagnant es reprodueix només per llavors, vaig sembrar plàntules i les vaig plantar a terra a finals de maig. Les flors d’aquesta cinerària són molt brillants, dobles, la tinc vermella i blava. Floreix des de mitjans de juny fins a finals de tardor.