Rosa xinesa d’interior i el seu cultiu

La rosa interior de la Xina, també anomenada hibisc, és una planta extremadament amant de la llum que, però, no tolera la llum solar directa, que deixa cremades a les fulles. A l’estiu, aquesta planta és molt útil per treure-la al jardí o almenys en un balcó obert, situant-la en un lloc una mica ombrejat.

La rosa interior xinesa necessita trasplantaments periòdics, que s’han de dur a terme a finals d’abril, transferint la planta a tests grans amb barreja de nutrients. Per estimular el creixement de brots joves (és a dir, es formen flors sobre ells), és necessari tallar periòdicament brots llargs. Pel que fa al reg d’hibisc, necessita molta humitat durant el període de floració. No serà superflu realitzar polvoritzacions regulars amb aigua tèbia. També és molt útil alimentar regularment la planta amb solucions aquoses especials i una solució feble de sucre, preparada en proporció de mitja culleradeta de sucre granulat en un got d’aigua). Per cert, les fulles cuites al sol es poden ruixar amb la mateixa solució. A més, l’hibisc reacciona molt bé als nutrients de la sang, de manera que si trobeu una bossa de carn que s’hagi fos a la nevera, aboqueu-ne el contingut a l’olla.

Quan està en repòs, la rosa xinesa es conserva millor en una habitació fresca, en una finestra ben il·luminada orientada a l’est o al sud. Durant aquest període, la planta no necessita particularment aigua, per tant, cal regar-la bastant rarament i força.